Punt 4. Sobre la incertesa.

Aquesta entrada neix com a conseqüència del final d’una etapa de la meua vida, aquella que he passat com a estudiant de biologia en el campus de Burjassot de la Universitat de València i que ha tingut una durada de cinc anys. Ara, amb el resguard de títol en la mà i amb una ressaca que em dura des d’ahir i que és fruït de la barra lliure del sopar de gala, ja puc dir oficialment que sóc llicenciada. Clar que el fet de ser llicenciada o no m’importa ben poc; no hem d’oblidar que el fet d’estudiar una carrera implica un aprenentatge continu i que tindre un paperet que ens diga que ja hem satisfet els requisits per a obtindré el títol és simplement pura burocràcia. Així doncs, ànims a aquells que encara tenen uns quants crèdits pendents, no li doneu més importància de la que en realitat té ;)

El final d’una etapa implica necessàriament el començament d’una nova, i el començament d’una nova implica necessàriament un paradigma d’incertesa. “A poc a poc” (com les gallines, com diria un amic meu) i amb bona lletra. No hem de tindre por davant d’un futur no gens segur; tenim ara un fum d’oportunitats, reptes i desafiaments que caldrà anar superant, com no, “a poc a poc”. Aquests anys he tingut la sort de conèixer a gent molt bona, amb qualitats i aptituds que seria una llàstima que no es desenvoluparen a causa de la foscor política i econòmica en què vivim. M’agradaria invertir les meues energies en animar a la gent; potser siga més difícil arribar on volem, però no crec que siga impossible. Jo he vist talent, he vist bona gent i he vist ganes de ser útils i de desenvolupar la nostra funció en el món. Tampoc hem d’emmirallar-nos amb el futur perquè, com ja sabeu, la realitat està en el present. El temps passa molt de pressa, només hem de veure cóm de ràpid han passat cinc anys de carrera. Hem de gaudir cada segon i hem de prendre consciència que els plans a llarg termini no funcionen. La realitat és incoherent i es basa en contradiccions, en incongruències que fan a la vida més divertida de viure. Quant a mi, l’any que ve em vaig a Barcelona a viure i, després, “ja vorem”. Honestament, pense que aquesta última opció és la més intel·ligent que puc prendre ;)

Ja per últim, simplement dir que ha sigut tot un plaer per a mi compartir experiències amb tanta gent nova que he pogut conèixer a la Universitat, tant de classe com del laboratori. Gràcies per tot el que m’haveu aportat, per haver participat en el meu creixement com a persona. Amb alguns estic segura que conservaré una bona amistat i, amb altres, com a mínim, estic segura que guardaré un bon record :)

“Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible."

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=5-HWceXl86o