El final d’una etapa implica necessàriament el començament d’una nova, i el
començament d’una nova implica necessàriament un paradigma d’incertesa. “A poc
a poc” (com les gallines, com diria un amic meu) i amb bona lletra. No hem de
tindre por davant d’un futur no gens segur; tenim ara un fum d’oportunitats,
reptes i desafiaments que caldrà anar superant, com no, “a poc a poc”. Aquests
anys he tingut la sort de conèixer a gent molt bona, amb qualitats i aptituds que
seria una llàstima que no es desenvoluparen a causa de la foscor política i econòmica
en què vivim. M’agradaria invertir les meues energies en animar a la gent;
potser siga més difícil arribar on volem, però no crec que siga impossible. Jo
he vist talent, he vist bona gent i he vist ganes de ser útils i de
desenvolupar la nostra funció en el món. Tampoc hem d’emmirallar-nos amb el
futur perquè, com ja sabeu, la realitat està en el present. El temps passa molt
de pressa, només hem de veure cóm de ràpid han passat cinc anys de carrera. Hem
de gaudir cada segon i hem de prendre consciència que els plans a llarg termini
no funcionen. La realitat és incoherent i es basa en contradiccions, en incongruències
que fan a la vida més divertida de viure. Quant a mi, l’any que ve em vaig a
Barcelona a viure i, després, “ja vorem”. Honestament, pense que aquesta última
opció és la més intel·ligent que puc prendre ;)
Ja per últim, simplement dir que ha
sigut tot un plaer per a mi compartir experiències amb tanta gent nova que he pogut
conèixer a la Universitat, tant de classe com del laboratori. Gràcies per tot
el que m’haveu aportat, per haver participat en el meu creixement com a persona.
Amb alguns estic segura que conservaré una bona amistat i, amb altres, com a
mínim, estic segura que guardaré un bon record :)
“Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible."
